La frase del carrer. Así que el abuelo cogió un barco...

Un senyor molt gran està assentat en un banc amb un altre de més jove (segurament el seu fill) al costat. La frase que sento és del fill:  “ así que el abuelo cogió un barco y se fue a América”…

Només això, però és suficient. Quantes vegades els vells ens repeteixen històries que ja ens han explicat mil vegades i que per fer-los contents tornem a escoltar. En aquest cas és fins i tot el fill el que pregunta tendrament al pare, per donar-li’n l’entrada.

M’ha recordat les llarguíssimes tardes amb el meu pare, els darrers anys, quan feia el mateix. Li preguntava coses que ja sabia i que fins i tot era ell qui començava a oblidar. La repetició li mantenia  una mica viva la memòria.

Una altra lectura que es pot fer de la frase és la següent. Hi ha històries o aventures  familiars que passen  a formar part del capital social de la família. Potser els que ara viuen no han viscut coses similars, però se’n fan protagonistes - substituts i les continuen explicant als seus fills.

“El abuelo” va ser una mica aventurer...com potser no ho han sigut ni  el seu fill ni el seu net. I viuen aquella heroïcitat com a pròpia¡