Tota aquesta llarga digressió és
per arribar a SIRGA. Aquell any havia llegit aquest fantàstic llibre de Jesús
Moncada “Camí de Sirga”. El concepte de Sirgar, anar contracorrent, em va
fascinar.
A tot això des de Benestar Social
em volien encarregar una petita recerca, però els diners per pagar-la estaven
en una partida de subvencions que només es podien donar a entitats sense ànim
de lucre. Ai las¡ No em va quedar més remei que crear una Associació i fer tot
el que he explicat: buscar 4 persones més, fer uns estatuts, repartir càrrecs
etc. i anar-la a registrar.
L’associació finalment és va dir
“Associació SIRGA per a la promoció dels serveis personals”. Amb aquest nom
vàrem fer aquell estudi, i alguna altre
cosa. Ens varem donar d’alta d’activitats econòmiques, teníem capacitat de
contractar persones etc. però el funcionament econòmic era més simple, més
proper a un autònom que a una SL, que per petita que sigui ha de fer tots els
tràmits com una de més gran.
L’associació la vàrem donar de
baixa com a activitat econòmica però no en el registre d’entitats de la
Generalitat. Ignoro si ha desaparegut per ella mateixa o si encara es podria
ressuscitar qualsevol dia.
En definitiva, les subvencions
són, al meu entendre, un tema pendent en
la política de les administracions. I un tema greu, perquè implica molts diners
i molts funcionaris que no saben fer altra cosa que gestionar subvencions.
Les subvencions impliquen, a més,
que cada entitat, o ajuntament tingui el seus experts en gestionar subvencions,
que han de saber normativa, terminis,
llocs on s'han de presentar les coses i una pila de coses més.
Però a més les subvencions tenen
una injustícia latent: com diu una bona amiga, les subvencions són pels que les
demanen, no necessàriament pels que més les necessiten. Un bon gestor pot
aconseguir per a la seva entitat o ajuntament molts més recursos dels que els
correspondria. I la pregunta és: quina culpa en tenen els habitants de l'altre
municipi, que no tenen un gestor tan espavilat ?
La situació de crisi profunda que
estem vivint, ha posat el tema quasi a la nevera (i no sé si a molts
funcionaris), però seria una bona reflexió quan les coses canviïn, pensar si
cal continuar amb la política de la subvenció o pensar en altres models.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada