El tema central és el de l’eutanàsia
per la que es decanta clarament el director. El tema està tractat magistralment
i a pesar de tot, en clau humorística. Rodejant l’argument principal un enorme collage de temes se
entrecreuen en la pel·lícula: un protagonista professor d’universitat i
“esquerranós”; les amants del protagonista;
els amics gays del protagonista; les petites disbauxes en el pressupost
de Canadà; els problemes del sistema sanitari en un país, al nostre entendre, tant
perfecte; també ens mostra uns sindicats corruptes; i per últim un fill pràctic
i acomodatici amb el sistema, però que només es regeix pels resultats. Dues
generacions, dos sistemes, idèntics resultats?
La meva escena mínima: al fill li
desapareix l’ordinador, va als del sindicat i els diu “poden fer vostès alguna
cosa? L’altre no diu res i a l’endemà li torna l’ordinador també sense dir res.
No hi pot haver crítica més ferotge als sindicats amb tant poques paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada