Opinió breu. Jugant a Ulises

Homenatge a James Joyce, irlandès. Irlanda encara es va separar del regne unit amb una guerra...

Jugant a Ulises. Rutines matinals

7. Vaig a comprar el pa. Agafo l’americana, la de color cru, l’hauria de portar a la tintoreria, si amb aquesta calor s’embruta més el coll, la gorra la vaig deixar aquí, 0n deu ser? Ja sortirà. Igual que el paraigües no sé on és, potser que en compri un. El paravent, potser sí, fa una mica de fresca al matí. Tanco las porta del garatge amb cura, que no faci massa soroll, sense baixar de la moto, així guanyo uns segons. Al matí tot compte. El veí passeja al gos, gest amb el cap de salutació, deu entrar a les vuit ell, també és funcionari. Una mare amb dues nenes caminen pel carrer. Tant aviat, deuen tenir son les nenes. La mare deu entrar a treballar molt aviat. Que maca la buguenvíl·lia. Sí molt aviat. Pobres nenes. Soroll de motor. Atenció un cotxe que vol sortir però no veig on perquè no veig l’intermitent. La gent ja no posa intermitents. Sí és com el barret la gent l’ha deixat de portar. El Passeig Nostra Sra del Coll. Més cotxes. No que bé. No baixa ningú, puc sortir sense parar, just, perquè venia l’autobús i darrera l’autobús sempre van 7 o 8 cotxes, un rotllo sí. Semàfor verd plaça Mons. Aquestes llambordes, molt maco l’arquitecte es va quedar descansat però fas vots al passar. Dos taxistes a la parada xerren, clar qui agafa un taxi tan aviat? Podrien estar dormint no? I la bossa del pa? Ah sí darrera amb les claus i el moneder. Ostres ha plogut fang i haig de netejar la moto,  avui mateix. Surt el sol per l’esquerra, a la dreta el Tibidabo. Dimoni, dimoni. És fantàstic passar per aquest pont. Sí però la gent s’hi tira. Aquell company d’Iberhospitalia, no recordo el nom. Es va tirar. Si un es vol, matar de debò es tira per un pont, lo altre són tonteries. Sí, de cop. Mors de cop. Hi ha les taules del forn al carrer, el tendal encara no. Han de ser dos, pesa molt. Tan soroll no sé qui es posarà aquí. Clar que al davant hi ha més bars amb terrassa al carrer. Aquell veí sempre hi és. La gent es passa la vida als bars. No saben què fer? Aparco davant. No em trec el casc ja em coneixen, els primers dies te’l treus i quan ja et coneixen ja està. Les dues noies de cada dia. Sí però la de sempre no hi és. Deu estar de vacances, clar des de l’u de juliol no hi és. Demano lo de sempre. Sí ja ho sap, em veu i ja m’ho posa, tenen molta memòria. I aquell cambrer de Madrid, aquell sí que en tenia, érem 13 i sabia el cafè de cadascú d’un dia per l’altre. Xuleta. Sí. Pago. Com sempre 4 euros. Quan pa a aquesta hora¡ Es deuen aixecar molt aviat. Sí els forners ja se sap. Pobres. Pa del dia. És lo millor. Cruixent. Bossa de roba, menys paper i plàstic. Abans tothom portava la bossa. Ara mai en veig. A Olot sí. Torno a la moto. Torna a estar verd. Sort. Veig la cúpula de la Torre Sant Jordi. És l’única part que es veu. Quina pena. Plovent a bots i barrals. Restaurant precolombí. Moltes espècies. Quin riure. Va tancar. Després una productora. Sí quan tenien diners. Ara no sé, ves a saber, la paret és molt alta i no es veu res.

7.10. Aparco la moto. Al costat de la furgo. Trec la clau però no tanco. És un moment. No em trec el paravent. Una mica de calor sí, però és igual i així no em taco. Tot fosc, encara dormen. Bé la Mariona no, es deu estar vestint. A l’estiu va bé a l’hivern molt fred. Pa del dia abans. Millor del dia. Cruixent. Calaix del pa. No gaire pa sec.  Barra grossa per dinar i sopar, potser poc. Viena per la Mariona, cruixent per mi. No gaire gros diu. Encara està calent. Clar tant aviat. L’obro. Així és refreda mentre busco el pernil. Costa separar, el premem massa. Clar és el buit que li fan. Així aguanta més. Ja em coneixen al Bon Preu, el del Pernil per encàrrec¡ 2 quilos de cop. Potser riuen. Bona gent aquests del Bon Preu. Trec el plàstic que separa les capes. Així més fàcil. Bona olor. Ummmm¡ Tomàquet madur. Abans sucaven més. Bé aquest no està malament. Oli de Montant, el porta l’altra Mariona. M’encanta l’oli sí. Sal no. No cal. Els nens sí. Els grans millor que no. La pressió. Pastilles. Les haig d’agafar. No, encara en tinc. El seu no gaire gran. Clar, el règim. Paper d’alumini. Diuen que no es bo. Per què el fabriquen doncs? Abans el recollíem pel negritos de l’Africa. Sí, divertit, fèiem una bola. Haig de buscar la cosa d’embolicar els entrepans. Bon dia! Es comencen a aixecar. Microones. El diari. Els esports lo primer. Alemanya guanya. Je je el Papa antic ha guanyat al nou. Com si hi hagués un Deu estaria per aquestes coses. I senyar-se, lo mateix. Tonteries. Deixo l’entrepà sobre la taula, ahir se’l va deixar. Llàstima. Guardo el meu a la cartera. De pell. De senyor important. Per portar el bocata i el paraigües. Sí, tot és mentida. Fa riure. Baixo l’escala sense obrir el llum. Nou escalons, no set. Aquí falta un pam de barana. Sí que és veritat. Potser plou. Si corro són 10 minuts. Mandra el metro, no?

7.20. De nou el carrer. La gent de sempre. Aquest noi sempre me’l trobo. I al tornar també. Deu fer el mateix horari. Què deu fer? Aquell noi tant que jugava amb la Blanca. I el seu pare fa temps que no el veig. Potser s’ha mort. No ho sé. Ara va amb dos nens. Ja no és tan noi doncs. No em saluda. Jo tampoc. Fa trenta anys que ens veiem però no ens saludem. La ciutat. Sí. La buguenvíl·lia. Sí. Aquesta branca quasi em toca el cap. L’Haurien de tallat. El hippie del carrer, on va tant aviat? Pobre. Es va posar a dormir al carrer i el primer dia va ploure. Tamboret amb espelmes i tot, al costat del matalàs. Més transit que fa 10 minuts. Sembla mentida en un moment. Semàfor. Passo per la dreta. Per això són les motos. Clar. Si toques el mirall s’enfaden. Vigila. Els taxis no hi són. Ja deuen circular. Ja és més de dia. Pont. República Argentina Lesseps Príncep ( ara canviaran el nom, je,je) d’Asturies, Carolines Casa Vicenç, quants records, Madrazo, Via Augusta, Balmes. Parada. Que be, tot seguit. El del bar no hi és avui. Sempre al mateix racó amb el “macuto” travessat davant del pit. Sempre amb dues persones més. Sempre serio. Què és diuen. On treballa? Ulleres fosques. Bé com tothom ara.  Si anem tots a toc de pito, és el que dic. I ens pensem que som originals. No, tots iguals. El senyor del vestit i corbata i casc a la ma. Va a buscar la moto clar. Tothom va amb moto, els de vestit  també. A Madrid segur que no. Són més tocats i posats. Camissa de coll blan i pitrera blava. Quin horror. Sí com el Faustino José el primer dia. “Me gustan los andares de la cambrera”. El cul t’agrada, burro¡  Es posa verd. De nou parada a Balmes. Bar “Val més café” joc de paraules. Ja no saben què inventar. Els bars també obren molt aviat. Pels cafès primerencs. Per què no se’l fan a casa i deixen dormir a la gent? Arreglen l’acera. Fa mesos i mesos. Molt lent,no? Bé, després queda bé. Clar que les motos les ocupen. El despatx. La cortina està una mica oberta. Així entra més llum. Estelades. Moltes. Ja ho va dir el poeta: el qui tingui una il·lusió que la pengi al balcó de casa seva. Si Martí Pol, crec. Diagonal. La “V”. Tot verd a veure si arribo del “tirón”. Arena. El camió de l’aigua. Què fan aquí cada nit. Guarros no? I els deixen embrutar el carrer? Davant el seminari quina  gracia. “Fill de puta” deia l’Esteva quan s’escapava i volia que l’obrissin des de dintre. Pobres capellans. Bé, sense paret  queda millor. Però no deixen entrar a la gent a passejar. Home¡ Gran Via. L’Hotel, Agricultura, Altair, La font de Passeig de Gracia. Fa pudor l’aigua no ho entenc. Un dia hi haurà una infecció i en parlarem. Les caixes fortes. El Ritz. Aparco. El noi de les crosses. Segur que treballa al CTESC, sempre el mateix horari. Be, com jo. Ja hi soc

7,30. Fitxo.