Europa té una autèntica obsessió pel control, tot i que
després té enormes contradiccions internes com ja he explicat. És raonable que
es vulgui garantir que els diners europeus es gasten correctament, però a
vegades es pot tenir la sensació de que val més el farciment que el gall.
Hi ha fins a 5 nivells de possibles controls. (i apurant
potser encara més, que els deixo).
El primer és el que
realitza el propi executor del projecte. Ha de complir amb tota la normativa de
l’Estat que no és poca i amb la de la UE i del fons europeu de que es tracti:
la de contractació, la d’urbanisme, la de medi ambient etc.
Con que Europa paga a
posteriori, és a dir un cop feta l’actuació i feta correctament segons el seu
criteri, Economia avança els diners perquè les coses es puguin fer. El
Departament responsable del projecte té la obligació de gestionar de presa
perquè es puguin recuperar els diners..
Vull denunciar la actitud d’alguns directors generals que,
un cop tenen els diners que els avança Economia, no tenen cap presa en
agilitzar el procés perquè la Generalitat recuperi els diners. Una manca de lleialtat
institucional escandalosa, al meu entendre.
El segon nivell
de control és el de la Comunitat Autònoma. Aquesta era la meva funció. En el
benentès de que els projectes, útils o no, ja havien estat aprovats i (em
repetiré) aquesta hagués hagut de ser el principal control: la bondat del
projecte en sí mateix.
Con que al principi estava jo sol, la mostra que es decidia
que es controlava era molt petita. Els controls bàsicament consistien en
revisar els contractes d’adjudicació, la regulació general de FEDER i també si
era el cas els ajuts d’estat i la publicitat.
Per la part del contractes, és on vàrem tenir el principal
problema. Espanya havia transposat incorrectament les normes europees de
contractació i això obligava a revisar tots els contractes. Quan un contracte o
part de contracte no estava bé, aquella part de la despesa no es podia
presentar a Europa.
Europa donava també importància a la publicitat. Tothom ha
vist per les carreteres i per edificis públics uns rètols dient que aquella
actuació estava cofinançada per Europa. Estava reglamentada la mida del rètol i
quin percentatge havia d’ocupar la menció a Europa. Cada rètol val uns 2000
euros.
Ja sé que en un mon tan mediàtic és important la imatge i
que totes aquestes coses han estat importants per “fer” Europa, però a vegades
tinc els meus dubtes de si era una despesa ben
gastada.
Val a dir que aquests controls van ser considerats
insuficients per la Comissió, la qual en una reunió a Madrid va exigir que les
Comunitats posessin l’estructura necessària per supervisar una bona mostra del
projectes. (Jo vaig marxar. La unitat de control va passar d’una persona a
tenir-ne 3 o 4 i una empresa externa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada