Em
parlen molt bé d’aquest llibre. El meu exemplar és de la novena edició.
Però,
sincerament, no m’ha agradat gaire. L’argument, un triangle amorós, és molt
simple i poc desenvolupat. I, a més, el títol sembla que desorienti, perquè les
parts del llibre es diuen “tardor” “hivern”... fet que pot amagar la mica de
filosofia que hi ha en els darrers capítols: el crit d’una generació que es comença a fer
gran i li angoixa el pas del temps.
A
part d’aquest argument central, la novel·la és una “història generacional”, de
la generació dels meus fills, en una zona rural. I aquí vull destacar un fet
que també he detectat en pobles de la Garrotxa. Aquesta generació, en aquest
context rural, ha hagut de viure gaire bé dues generacions en una. Vull dir que
van néixer en un context que sembla el
de la “meva” infància i s’han hagut d’acoblar ràpidament a un mon nou, per
atrapar als de la seva generació. Al menys m’ha provocat una mica aquesta
sensació.
I en el fons, el llibre, sembla un excusa per
deixar anar tots els detalls i peculiaritats lingüístiques de la Palma d’Ebre.
Aquest fet és potser el més atractiu del llibre. Però no ha de ser aquest
l’objectiu d’una novel·la. No es pot
confondre el fons amb la forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada