dilluns, 8 de setembre del 2014

De viatge. Festes del Tura. Olot. 1

Està clar que anar Olot no és un viatge per a mi.  La Garrotxa forma part de la meva vida quotidiana des de fa 40 anys, però feia tant que no anava a   les festes del Tura (just avui és el Tura), que pràcticament m’he sentit com un turista. Un turista gratament sorprès.

Sorprès per la immensa oferta de coses que hi havia al programa . Un programa de 8 pàgines, farcides d’activitats per a tots els gustos des de les tradicionals simultànies d’escacs i concurs de pesca, fins a concerts de tota mena. Em sorprèn que el programa inclogui activitats a les 5 de la matinada. Normalment, el s programes acaben amb els concerts de les 12 de la nit.
Però, amb molt bon criteri, els organitzadors han captat que això, pels costums habituals dels joves d’avui no és suficient i han fet un programa acceptant aquesta realitat. De fet quan nosaltres marxàvem el dissabte a la nit cap a la una, després de fer un mont de coses que explicaré demà, una riuada de joves arribava a Olot.
A cada plaça un escenari. I cada escenari “batejat” amb el nom d’un patrocinador empresarial, Una intel·ligent manera de fer coses sense gastar gaire diners públics. Tot gratuït excepte el teatre professional.
La ciutat neta, amb suficients espais per deixar la brossa.  Suficients lavabos mòbils perquè no es vegi gent orinant pels racons. Les entitats amb el seu espai per vendre aliments i begudes i així recaptar diners per l’any. La gent amable i contenta. Molt poca policia. Si això no és “Europa”  “que venga Rajoy y lo vea”. I més després d’haver estat fa 15 dies a Nothing Hill Gate.
I encara, per acabar aquesta visió general, em referiré a un cas de sinergia públic/ privat molt interessant. A una casa de Colònies de la Vall de Bianya, just a sota de casa meva, una escola de música hi ha estat tota la setmana, preparant o ultimant un concert a Olot el dissabte i un altre al Centre Cívic de la Vall de Bianya el diumenge. L’ajuntament de la Vall de Bianya els deixa l’espai, voluntaris atenen l’ordre general. Cost cero ....i centenars de persones es desplacen a la Vall de Bianya a veure els seus nens tocant el violí i descobreixen aquesta vall preciosa amb 22 cases rurals a la seva disposició. Molt millor que les subvencions, sens dubte.
Bé, demà els actes de la festa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada