Els fons estructurals. Els controls. 2.
El tercer nivell de
control, encara Autonòmic, era de el de la Intervenció de la Generalitat.
Cada projecte, en la mesura que corresponia a un Departament
ja tenia un Interventor, però, a més, existia una Intervenció específica per a temes de Fons europeus
La Intervenció disposava de 2 o 3 persones i a més l’ajuda
d’una empresa exterior.
Con que l’empresa era controlada per la intervenció, el seu zel
era, diguem que, exagerat. Així es complia
el principi burocràtic de la piràmide de
control en la que ningú vol ser considerat dèbil o tou.
Aprofito per opinar sobre aquest tema. Cada cop hi ha més
empreses privades que es dediquen, naturalment per encàrrec de l’Administració,
a controlar a l’Administració. Com a fervent amant del sector públic (la ironia
que a vegades utilitzo s’hauria d’interpretar com a llàgrimes de dolor per les
coses que no van bé), em dol aquesta tendència.
Amb aquest panorama (i no hem acabat) sovint ens trobàvem organismes
de gestió que havien de dedicar gran part del seu temps a atendre als
organismes controladors i a preparar la informació que tot controlador demana i
no els quedava temps per treballar. Pensem que si els projectes eren d’empreses
públiques aquestes tenien a més de tot lo dit els “auditors de comptes”.
El quart nivell
era el de Madrid, que venia (menys, lògicament) a controlar als gestors del
projecte, a nosaltres i a la Intervenció. Feien pena aquells companys que es
passaven les setmanes “dando tumbos por ahí” com deien ells en un moment
debilitat i que després no tenien temps de fer els informes de tot el que
havien vist. Gent encantadora y a vegades peculiar, però tots ballàvem al so
que ens manaven
Amb ells tornàvem a revisar contractes, papers, rètols
publicitaris etc. Els gestors dels Departaments eren els mateixos, els
projectes concrets, normalment, eren diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada