De viatge. Londres 5.

Plou. Ens considerem afortunats de portar 4 dies a Londres sense ploure. Però avui toca.
 

Visitem l’exposició de fotos “perdudes” de Dennis Hooper, ” The lost album”. En realitat “no trobades fins ara”. Unes fotos que ens traslladen als anys 60 i 70 i a l’època hippie. Una enorme pantalla projecte fragments d’Easy reader. (Ja he comentat aquesta pel·lícula i la “meva” escena mínima: abans d’emprendre el viatge es treu el rellotge i el llença.)

Em faig una reflexió sobre  “aquella” generació que és una mica la meva. Fa uns anys Dennis Hopper  va fer un anunci d’Audi.  Potser, en definitiva, aquesta generació ha abandonat la REVOLUCIO  per quedar-se amb les “revolucions” del motor Audi.

Passegem fins al Parlament i Westminster. Cobren 18 lliures per entrar. No ho fem. A l’altre costat del riu hi ha el “London Eye”, la Noria. Recordo amb emoció la nostra anècdota de l’any 2001. Feia  4 dies de l’11 de setembre de 2001. A la cua ens van advertir que un cop estiguéssim a dalt es pararia, perquè es parava tota la ciutat. Vàrem dir que fantàstic. Des de dalt vàrem veure com els autobusos es paraven, els cotxes es paraven, els vianants es paraven, els obrers d’una obra es paraven. Moment màgic.

Tornem a l’Hotel a recollir les coses i iniciem el periple que ens portarà a casa. Sense voler m’agafa una sensació estranya. Tinc 64 anys. Tornaré a Londres?