Opinió breu. Pujol

Abans que em contamini la premsa del dia i els mil comentaris que hi trobaré, vull fer els meus sobre el tema Pujol. A penes vaig sentir la compareixença. Només vaig veure com el President renyava als parlamentaris: geni i figura? o, la millor defensa és una atac?

 

Anem a pams.

1.Mai he votat al Jordi Pujol. Però he sigut un lleial funcionari al president de Catalunya, ell i els altres.

2. Cal separar el que hagi fet en Jordi Pujol, del que hagin fet els seus fills. A alguns els interessa barrejar-ho tot per perjudicar a Catalunya. Potser no és casualitat que hagi sortit ara.

3.El que va fer Jordi Pujol està malament.

4. Vull, però, fer uns comentaris:

·       En el sistema en que ens movem existeixen els paradisos fiscals. Tothom ho sap. Però no són simplement “màfies” son Estats sobirans. I no cal que parlem de les Illes Caiman o similars. Tenim Andorra, Mònaco, San Marino, Liechtenstein i Luxemburg. Aquí, molt a prop nostre.

·       Amb això vull dir que la corrupció és estructural. Podem donar gaire bé per segur que totes les fortunes i grans empreses treballen amb diner negre en paradisos fiscals. Per què no acabem d’una vegada amb els paradisos fiscals, al menys els d’Europa, que està  a la nostra mà?

·       És típic del nostre sistema que tothom sap que la corrupció dels rics és generalitzada, (i la societat els fa la pilota) però quan es descobreix un cas concret tothom s’horroritza.

5. Cal per altra banda contextualitzar els fets. En el postfranquisme, no cal perdre la memòria històrica, la situació era convulsa. Assassinats, ETA, intents de cops d’Estat etc. Que en un context similar s’amaguessin uns diners pel que podria passar, està malament, però jo diria que és un atenuant.

6. No entenc per què en Jordi Pujol no va trobar el moment per regularitzar la situació, si més no quan ja no era president. No m’encaixa. Hi ha més coses? No ho sé, ja ho dirà la justícia. Tots els altres a callar. Sobre tot els d’aquí: Vanguardia, Cuní i altres

7.En Jordi Pujol ha estat a la presó per Catalunya, ha tirat endavant el país durant 23 anys. Ha estat un gran President. Eren governs de dretes. Certament. És el que la gent votava i estem en una democràcia. Moltes de les coses que ha fet personalment no m’agraden, però això no té res a veure.

8.Els signes externs de la vida quotidiana de Jordi Pujol són d’una certa austeritat, en relació a la seva situació. Això tampoc s’ha d’oblidar. No és el cas d’alguns dels seus fills, però precisament (i em repeteixo) no s’han de barrejar els seus fills. I posats a fer, tampoc la seva dona i el possible ús inadequat en favor dels negocis que fes aprofitant qui era.

9. No oblidem aquell Jordi Pujol treballant 14 hores al dia, patejant-se  tots el racons de Catalunya, a vegades amb 39 de febre, amb una gran memòria i una enorme passió pel seu país.

10. Si una persona està 14 hores treballant, abandona en bona part a la seva família i l’evolució dels seus fills. Ningú és tant important i tant necessari que hagi de treballar 14 hores.

 

 

En definitiva un joc de clars-obscurs. Res és blanc o negre. Tots tenim un setè vel que  mai ens traiem (recomano de nou la novel·la  “El séptimo velo” comentada en aquest blog).

Però com a les novel·les d’Àgata Christie : a qui afavoreix tot això en aquest moment? Cal que nosaltres mateixos ho remenem més? Per què no deixem actuar a la justícia i prou?

...

I ara, a veure com el president convoca la consulta. No els fem el joc.