Es
tracta d’una excel·lent trama policial a
la fosca postguerra i en el tenebrós mon d’una Viena dividida entre les
potències guanyadores. Tothom l’ha vist.
La
meva escena mínima és en aquest cas el “clímax” de tota l’obra: l’escena de la
noria entre Orson Wells i Joseph Cotten. Orson Vells,
el “dolent” que es dedica a traficar amb penicil·lina adulterada li diu: “A
Itàlia, durant trenta anys, sota el domini del Borgia, hi va haver guerres,
terror, assassinat i sang, però va nàixer Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el
renaixement. A Suïssa, han viscut amb amor com a germans cinc-cents anys de
democràcia i pau, i què han aconseguit? El rellotge de cucut”.
Ja
sé que no està a la nostra ma triar. Però si ho hagués de fer, em quedo amb el
rellotge de cucut, em quedo amb la pradera nord-americana, neta de monuments
després de més de 20.000 anys d’indis transitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada