Els diferents fons estructurals. Els Fons de Cohessió
El Fons de Cohessió tenen per
objecte, com el seu nom voldria indicar, crear grans infraestructures,
autopistes, carreteres, depuradores, desalinitzadores etc. Que ajudin als
Estats a assolir nivells d’infrastructures similars entre els Estats, com a
cosa de fons, no lligats directament, tot i que indirectament també, al
desenvolupament regional. Acostumen a ser projectes molt
més grans.
Aprofito aquest moment per fer
una reflexió que sovint no es fa i que és de total actualitat. L’AVE d’Espanya.
Tot l’AVE d’Espanya ha estat
cofinançat per Europa, suposo que en diferents percentatges en diferents trams,
però això és anecdòtic pel que vull explicar. Sembla clar que s’ha comés un
error col·lectiu de magnitud descomunal. Tenim més kilòmetres d’AVE que
qualsevol Estat d’Europa i quasi del mon.
Jo entenc que a l’alcalde de
Huesca li faci molta il·lusió que l’AVE
arribi allà o que els centralistes polítics de Madrid facin una xarxa en centre
a Madrid que arribi a totes les capitals de província. Però, i Europa, no hi
diu res? No és capaç de parar aquest disbarat que la resta d’europeus també
paguen?
Penso que fins i tot es podrien
demanar responsabilitats polítiques i administratives a Comissaris Europeus i alts funcionaris.
A més, com tothom sap, per
aquesta estupidesa espanyola i per aquesta mentalitat burocràtica europea,
Espanya es dota amb una xarxa caríssima de mantenir i de la qual l’únic tram
escassament rendible és el de Madrid- Barcelona ( Just el que es parla de
privatitzar). Aquest disbarat s’ha fabricat durant 20 anys. Hi ha hagut temps
de sobre perquè algú d’Europa digués alguna cosa. I no.
I posats a dir, com és possible
que es tolerés que l’AVE comences per Madrid -Sevilla i no per Madrid-
Barcelona-Europa? Com és possible que el
gran europeista Felipe Gonzàlez es va deixar arrossegar per un provincianisme
tant flagrant?
(Llegeixo a octubre de 2013 que
l'eurocomisari de política regional, l'austríac Hahn. reconeix que "fins
ara només es comprovava que els diners
s'utilitzaven correctament des del punt de vista financer, però no es
qüestionava com s'utilitzaven". Em dona la raó. Però no en tinc prou. A
qui s'ha de portar als tribunals?)
Evidentment jo no he col·laborat
en projectes de tant magnitud, però amb una mínima capacitat de raciocini es
pot anar de lo particular a lo general i arribar a comentaris com els que he
fet.
Els diferents fons
estructurals. Els programes transfonterers i els petits programes.
Els programes transfonterers ( Interreg en la meva època,
després ha tingut altres noms), tenen per funció fer Europa.
Normalment no són projectes estructurals si no més aviat de
comunicació entre Estats, culturals o similars. La veritat és que no en recordo
gaires. Un de peculiar era “danses d’arreu del mon” a Les Preses a la Garrotxa.
Consistia en portar grups de dansa de diferents països.
La característica principal d’aquests projectes, al meu
entendre, era que requerien de molta logística, de molta coordinació, de moltes
reunions i per tant de molts viatges i de molts hotels...
Si bé és cert que en general no eren projectes molt cars, la
rendibilitat d’un projecte ha de ser proporcional al seu cost. No tinc però
prous elements per valorar aquest aspecte.
(Recentment em comentava un coordinador de projectes
d’investigació universitaris entre varis passos que el 90 % dels esforços es
consumien no en la investigació pròpiament dita, si no en la parafernàlia
burocràtica).
La resta de petits programes europeus han estat molts en els
darrers 20 anys. No els comentaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada