Els meus llibres. El mundo de ayer. 3

El mundo de ayer. Stefan Sweig, Barcelona, Acantilado, 2001. 3

9.Com molts grans homes va tenir ocasió de viatjar molt i de conèixer altres intel·lectuals i poetes, avui en dia mítics, com per exemple Rilke de qui fa un preciós elogi del que només mencionaré que “ el silencio surgía a su alrededor estuviera donde estuviera, fuera donde fuera”.

 

10.Sweig era un fervent amant de la Europa Unida. Unida bàsicament pel pensament lliure i creatiu. La Primera Guerra Mundial o Gran Guerra, com hi deien quan encara no havia arribat la segona, era una cosa impossible, horrible. En produïr-se, però no va tenir més remei que apuntar-s e a un arxiu de tipus cultural perquè quedés constància de que feia alguna cosa. Però si podia s’escapava a Suiza i es trobava amb els seus amics europeus. Ploraven junts davant de l’horror que no entenien.

 

11.Tot i no anar directament a la guerra, hi va anar a fer un reportatge. Destaco dues pinzellades. Una referida als jueus i l’altre als pobres homenets que fan la guerra i no saben per què:  Vi la  miseria, jamás sospechada, de la población judía hacinada en los guetos, donde entre diez y doce personas vivían en una habitación de plantra baja o del sótano”.   “Por primera vez vi al” enemigo”, los prisioneros no mostraban deseo alguno de huir y los milicianos austriacos tampoco parecían inclinados a tomarse con demasiado rigor su misión de guardianes. Intercambiaban  cigarrillos, miradas i risas. Me embargó la irresistible sensación de que aquellos hombres sencillos y primitivos comprendían mejor la guerra que nuestros escritores i catedráticos de universidad, a saber: como una desgracia que les había sobrevenido y contra la cual nada podían hacer, y, por eso mismo, todo el que sufría aquel infortunio era como un hermano.

 

12.Sweig es queixa de que a una sola generació els ha tocat viure dues guerres horribles. Destaca, sobre un tema del que s’ha escrit tant, un matís curiós. Diu que Hitler no era de la elit intel·lectual. Era un inculte. Aquest fet a Alemanya i a Àustria en aquells anys, feia que els que sí es consideraven elits, no se’l poguessin prendre en serio. Estaven segurs que allò era un foc d’encenalls. No podia anar en serio. (En aquest moment nostre, observem actituds similars respecte a Podemos,  la CUP o altres. Afortunadament en aquest cas aquests grups són de signe contrari).