La descripció de com estaven organitzats els fons estructurals pot aportar, també, interessants elements de reflexió.
Cada fons, FEDER, Fons de cohesió, etc. tenia (parlo en passat per si les coses han canviat. Això són unes memòries de la meva època) el seu propi reglament de funcionament. Pot semblar absurd però era així. Per què. No ho he arribat a entendre mai.
Cada Fons tenia el seu propi personal, el seus sistemes d’aprovació de projectes, les seves reunions, els seus controls. Tampoc ho vaig arribar a entendre mai. Funcionaris i funcionaris, tan a Brussel·les com lògicament en els territoris.
Quan entraves en la lletra petita del reglament s’observava que la minúcia normativa era exagerada arribant en alguns casos al paroxisme. Posaré un exemple.
No tot el territori (Catalunya en el nostre cas) era territori “elegible”. A més de “tocar” uns diners només es podien gastar en una part del territori la part “elegible”. Els projectes havien d’estar ubicats en aquestes zones. Però a més només es podia cobrir una part dels habitants, no tota la població. En el cas de Catalunya amb la població concentrada a la “gran Barcelona”, resultava que unes zones de la ciutat de Barcelona o d’Hospitalet eren “elegibles” i unes altres no. Imaginem doncs que el projecte era una línia de metro. S’havia d’analitzar tot el recorregut per on passava i anar eliminant del projecte tots aquells fragments del territori que no eren “elegibles” i per tant la part del cost corresponent.
A quina ment perversament buròcrata se li va ocórrer una cosa així? No és més que un indicador de la mentalitat dels ”normativistes” europeus.
Això també passava quan un projecte consistia en ajudes a empreses, per exemple per treure una ISO. El gestor de la convocatòria, lògicament l’aplicava a tothom que reunia els requisits, però de cara al FEDER havia d’anar destriant només les empreses ubicades en zones elegibles.
La organització comportava, a més, moltes reunions a nivell espanyol, amb el que comporta de viatges, avions hotels i en definitiva despesa pagada per tots els europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada