Històries mínimes. Et j'ai crié, crié, Aline, pour qu'elle revienne. Et j'ai pleuré, pleuré, oh! j'avais trop de peine...

Cadaqués, dissabte a la tarda, Port Doguer. Un cantant dels “Mustangs”, grup que alguns recordaran però la major part no,  canta cançons dels anys 60.

Assabentats de l’aconteixement, el públic que els escolta té entre 60 i 70 anys. Van seguint les lletres de les cançons igual que fan els nens de 15 anys que veiem per la Tele en els concerts.

 El “clímax” es produeix quan canten twist. Tinc observat que a aquesta generació  el que els acaba de “transportar” és el twist i moure les cames d’aquella manera. Alguns (més aviat sempre és “algunes”), intenten ajupir-se en la mesura que les seves forces i la seva agilitat els ho permeten.

Alguns tanquen els ulls i, per un moment, pensen que encara tenen 15 anys. I per què no? (Pensar-ho, vull dir).