Comentava fa uns dies el final del cicle “Per amor a l’art”
de la Filmoteca, basat sobre tot en
vides de pintors. En aquest cas estaríem parlant de la vida d’un escriptor: el
gran Charles Dickens.
Un apassionat i apassionant Charles Dickens, amb 46 anys,
després de tenir 10 fills amb la seva dona, s’enamora d’una noieta de 18 anys, Nelly
Ternan, amb la que es va relacionar fins a la seva
mort. Posteriorment la noia canvia d’identitat i viu amb una altra personalitat
i difumina la seva edat real, es casa i és mare de família. És la dona
invisible.
Tendra i al mateix temps turmentada, la pel·lícula ens
mostra que la necessitat de guardar un secret (i qui no en té?) pot ser difícil
de suportar.
L’escena mínima: la dona de Dickens fa posar una tanca de separació entre les
seves habitacions. Les fustes van pujant fins que ells dos es deixen de veure.
Escena de gran plasticitat. I trista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada