Cels. Dirigida per Oriol
Broggi, amb la companyia La perla 29.
Wajdi Mouawad complerta amb
aquesta obra una enorme tetralogia. Llastimosament no he vist cap de les peces
anteriors. I dic llastimosament, perquè aquesta obra sembla que recull el desgastament
de les anteriors, de les que tothom parla tant bé.
He mirat crítiques, perquè el
grup que anàvem, ens vàrem quedar desconcertats. No diré res de nou, simplement he
corroborat. Massa escenografia, per poca teca, molta forma i poc fons i, aquest,
desdibuixat i inabastable. Massa Tintoreto i massa “ Codigo da Vinci”. Final previsible.
I l’autor i el director, no serà allò de “crea fama y
échate a dormir”? El públic aplaudeix a cor que vols. Per què? Ja m’he referit
al tema del fons i la forma. Si vas a veure un musical, lo important és la
forma i ja saps al què vas. Però en aquest tipus d’obra i amb la fama que
precedeix a l’autor, em sona a trampa. No és suficient que els actors ho facin
molt bé.
Millor tres que quatre, al
menys en aquest cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada