Els meus llibres. Donna Leon.

Descansant, entre llibre i llibre n’agafo un  de Donna Leon. No importa quin. No coneixia aquesta autora. Té un gran èxit i fins i tot  crec que hi ha una sèrie de televisió, inspirada, com a mínim, en la seva obra. No n’he vist cap episodi.

És interessant  dintre del seu gènere i supera els tòpics habituals. Fins i tot es permet deixar lliure al culpable al final, ja que no sempre la veritat i la “justícia”, en el sentit estricte, és lo millor.  L’escenari de les seves obres, Venècia, ajuda a imaginar els racons en els que succeeixen les coses.

Tot just el deixo, agafo un altre llibre de John Williams, Butcher’s Crossing  (veig que ja l’he comentat fa uns dies) i només començar llegeixo una cita de Ralph Waldo Emerson ( Nature)   que diu així:

Tot el que té vida emet senyals de satisfacció, i sembla que el bestiar que descansa als prats té pensaments excelsos i plàcids. Potser aquests alcions s’haurien de buscar amb una mica més de confiança quan arriba el període clar d’Octubre que anomenem estiuet de Sant Martí. El dia, incommensurablement llarg, dorm sobre els amplis turons i sobre els Prats càlids i extensos. Haver viscut durant totes les seves hores assolellades et fa sentir prou longeu. Els llocs desolats no semblen tan solitaris. Sorprès, a les portes del bosc, l’home de ciutat es veu obligat a prescindir de les idees de gran i petit, de savi i beneit. La motxilla de l’habitud li cau de les espatlles tan bon punt trepitja aquests verals. Aquí hi ha una santedat que eclipsa les nostres religions i una realitat que desacredita els nostres herois. Aquí trobem que la Natura és la circumstància que empetiteix totes les altres circumstàncies, i que considera deus tots els homes que hi fan cap.

El llibre promet. I penso (sense voler ser pedant): si tenim poc temps per llegir perquè no concentrar-se en coses que realment t’aportin alguna cosa? Quan veig la llista dels llibres més venuts per Sant Jordi em preocupo. I quan veig la llista dels 10 llibres més venuts cada setmana també em preocupo.

Recordo que en una entrevista, un famós editor català comentava que la “bona literatura” s’ha d’anar deixant anar a poc a poc, perquè el nombre de lectors d’aquests llibres és petit i si n’hi ha massa no donen a l’abast i el llibre  pot ser un fracàs. No estaria d’acord. Crec que, contradient -me a mi mateix,  i segons la teoria econòmica de que la oferta crea la seva demanda,  el nombre de lectors de l’amplia oferta interessant de què disposem va augmentant.  Però no prou de pressa.