Sempre ens havien dit en el nostre
ensenyament religiós que no s’havia de tornar “ull per ull i dent per dent” si
no que s’havia de posar l’altra galta. Però això de l’altra galta era del “Nou
testament”
Posteriorment vàrem aprendre que potser no
és tant dolenta, aquesta norma (com a concepte) i potser alguns, fins i tot els
jueus i principals receptors de la mateixa , (ja que prové de “l’Antic
Testament”), encara no l’ han entès.
I és que l’instint natural, ho veiem ja en
els nens quan els donen un cop, no és tornar “ull per ull” si no 4 ulls per
ull. Tu em dones un cop...jo te’n dono quatre. Tu em fas una mala jugada...jo
te’n faig cinc. Mirat així, la llei del Talió, que és com es
diu, és una norma relativament sana, tenint en compte l’espècie humana.
Un exemple actual. Els Palestins (no tots
ells, si no alguns en concret) han mort tres nois jueus. Què faran els
israelites? Ho podrem seguir a la premsa. Possiblement la represàlia serà molt
superior a tres morts. Però no necessàriament sobre els culpables directes, que
és el que permetria el Talió, si no sobre tot un poble.
En
general, en tot aquest tema d’Israel, ja ens hagués anat bé la llei del Talió.
Burda, simple i aparentment primitiva, només aparentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada